El Tribunal Suprem avala el límit d'1 llicència d'VTC per cada 30 de taxi

| Tema: Normativa

La sentència s'ha donat a conèixer avui

La Sala III, del Contenciós-Administratiu, del Tribunal Suprem ha avalat la imposició de limitacions a l'activitat de les VTC, sempre que siguin necessàries i proporcionades, com a forma de garantir l'equilibri entre les dues modalitats de transport urbà, per assegurar el manteniment del servei del taxi com un servei d'interès general. Així, el Tribunal considera ajustat a dret i no discriminatori el límit d'1 llicència VTC per cada 30 taxis, així com l'exigència a les empreses d'arrendament de vehicles amb conductor que desenvolupin el 80 per cent dels seus serveis en l'àmbit de la comunitat autònoma on estigui domiciliada la seva autorització.

Per contra, el Tribunal dóna la raó a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), i a les plataformes Uber i Unauto, en el requisit imposat a les empreses de VTC  que disposin com a mínim d'una flota de set vehicles dedicats a aquesta activitat, ja que exclouria als petits empresaris del seu exercici sense raó d'interès general o necessitat que ho justifiqui. Per això, anul·la tal limitació.

Els magistrats recullen aquests criteris en la sentència que resol els recursos de la CNMC, Uber, Unauto i Maxi Mobility Spain (Cabify) contra el Reial Decret 1057/2015, de 20 de novembre, pel qual es va modificar el Reglament de la Llei d' Ordenació de Transports Terrestres, i que va establir les referides restriccions a l'activitat de VTC. En la posició contrària, que recolzava el Decret, estaven l'Administració de l'Estat, nombroses federacions del taxi, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid, o l'Associació Espanyola de l'Economia Digital.

En primer terme, la Sala rebutja declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l'objecte del recurs derivada de l'aprovació pel Govern, després de celebrar-se la vista dels recursos al Tribunal Suprem (el 17 d'abril passat) del Reial decret Llei 3/2018, de 20 d'abril, que modifica la Llei d'Ordenació dels transports terrestres de 1987 en matèria d'arrendament de vehicles amb conductor. Assenyala que la revisió jurisdiccional de legalitat del Reial Decret impugnat no pot ser evitada per l'aprovació del Reial decret llei perquè durant el període de vigència (de 2 anys i 5 mesos) dels preceptes del primer, ara derogats, han pogut originar efectes que es puguin veure afectats per una eventual declaració d'il·legalitat dels mateixos..

El Suprem examina si les limitacions del Reial Decret de novembre de 2015 incompleixen prohibicions contingudes en la Llei d'Ordenació del Transport Terrestre, la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat o l'ordenament europeu, com sostenien els recurrents, els quals al·legaven que no estaven emparades per una raó imperiosa d'interès general, eren desproporcionades i discriminatòries, i pel seu caràcter econòmic o finalitat de planificació del sector.

Proporció 1/30 VTC-Taxi i 80% serveis en el territori de l'autorització

Sobre la limitació de llicències VTC en relació al nombre de taxis,el Suprem destaca que "un cop admesa la justificació de preservar un equilibri entre les dues modalitats de transport urbà a fi d'assegurar una modalitat com la del taxi, la previsió d'una proporció entre el nombre de llicències és sens dubte mesura idònia i proporcionada, sense que sembli fàcil arbitrar una mesura alternativa que pogués ser menys restrictiva ni correspongui fer-ho en aquesta Sala".

Pel que fa a la proporció concreta d'1 llicència VTC per cada 30 taxis, l'Administració admet que no ha ofert una justificació raonada a aquestes xifres, però considera que és ajustada a dret i no discriminatòria, ja que els recurrents tampoc han plantejat una possible alternativa a la mateixa, i a més es tracta d'un límit màxim i que pot ser rebaixat per les administracions competents, permetent que hi hagi més d'una llicència VTC per cada 30.

La Sala també accepta la restricció que el 80 per cent dels serveis de VTC hagin de desenvolupar-se en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma on està domiciliada la seva autorització. Aquesta limitació, assenyala el Tribunal, té la finalitat d'evitar que l'ús d'autoritzacions de VTC en localitats d'altres comunitats autònomes es converteixi en una forma fraudulenta d'incomplir la regla de la proporcionalitat. En qualsevol cas, assenyala que en aquest punt tampoc l'Administració ni la CNMC han justificat les raons de la proporció escollida (en el cas del Govern) o de la que seria adequada (pels recurrents).

Quant als requisits materials relatius als vehicles, la Sala tampoc estima el recurs de la CNMC a l'entendre que també s'exigeixen mesures anàlogues al servei del taxi per assegurar els nivells de qualitat i seguretat en els mateixos.

Flota mínima de set vehicles

Per contra, la Sala estima de forma parcial el recurs de la CNMC, de Uber i de Unauto, i anul·la per ser contrària a dret l'exigència d'una flota mínima de set vehicles a les empreses que es dediquen a aquesta activitat per entendre que constitueix una limitació a l'activitat de VTC que exclou petits empresaris de l'exercici de la mateixa i que no té, però, d'una raó d'interès general o de necessitat que la justifiqui.

La sentència explica que el Reial Decret impugnat no obliga a tenir una flota mínima de set vehicles destinats a l'exercici de l'activitat de VTC sinó que, "simplement, obliga a disposar d'un o més vehicles en les condicions reglamentàries que es determinin, això és , simplement a disposar almenys d'algun vehicle destinat a l'activitat per la qual se sol·licita autorització ". Pel tribunal, aquest requisit resulta del tot irrellevant des de la perspectiva d'aquesta raó d'interès general, ja que l'equilibri entre taxis i VTC no es veu ni afavorit ni perjudicat per aquesta exigència ni tampoc ho justifica la seguretat de les transaccions comercials.

Tampoc resulten convincents per al tribunal les raons recollides en la memòria d'impacte normativa que es refereixen a que aquesta exigència suposa una millor protecció dels drets dels usuaris o incrementa la seguretat de les transaccions financeres, ni per què s'anava a produir una constant aparició i desaparició de microempreses i per què, de produir-se tal circumstància, s'enfosquiria la seguretat jurídica i econòmica en les relacions comercials. "Es tracta d'afirmacions apodíctiques mancats d'explicació i que resulten desmentides, per cert, per l'existència de nombrosos taxistes que són titulars exclusivament de la seva llicència, sense que això hagi ocasionat tan pernicioses conseqüències", subratlla la Sala.


Autor: Comunicació Poder Judicial