L'AMB i l'IMET se sumen a les reivindicacions de les grans ciutats per regular el sector del taxi i del vehicles VTC

| Tema: Ciutat

L'organisme metropolità s'afegeix a les reivindicacions de Barcelona, Madrid i Saragossa, que demanen a Fomento que exerceixi les seves competències i que apliqui mesures de regulació dels VTC

Imatge recurs

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l'Institut Metropolità del Taxi (IMET) s'han sumat avui a les reivindicacions que han demanat les grans ciutats espanyoles a favor de la regulació del sector del taxi i dels vehicles VTC. El Ministerio de Fomento, les comunitats autònomes i els ajuntaments van celebrar aquest dimarts una reunió sobre la problemàtica existent entre les VTC i els taxis, on van assistir l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena; l'alcalde de Saragossa, Pedro Santisteve i la regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de l'Institut Metropolità del Taxi (IMET), Mercedes Vidal, entre altres representants municipals. Com ja han apuntat aquestes tres ciutats, des de l'AMB i l'IMET també s'insisteix en la necessitat de restaurar el marc legal perquè es compleixi el Reglament d'Ordenació de Transport Terrestre, del Ministeri de Foment, que regula que no ha d'haver-hi més d'una llicència VTC per cada 30 taxis.

Actualment es troben pendents de decisió judicial les concessions de 10.000 llicències de VTC en tota Espanya, que previsiblement anirien a engrossir les noves plataformes digitals que utilitzen les VTC per donar un servei de transport a demanda i no a oferir el servei per les quals estan destinades; això sens dubte agreujaria encara més el panorama i constituiria una amenaça pel sector del taxi. Davant d'aquesta situació, des de l'AMB i l'IMET, com ja han demanat Barcelona, Madrid i Saragossa al Ministeri, s'aposta i es reivindica perquè que es busqui una fórmula legal per complir la normativa que regula el sector.

Peticions conjuntes


Des de l'AMB i l'IMET també es comparteix el mateix plantejament que proposen aquestes tres ciutats per abordar aquesta situació, que depèn també de les Comunitats i de l'Estat, sobre el fet de sol·licitar una normativa específica per a les VTC que eviti la conflictivitat mentre no es resolguin qüestions de futur. En concret, s'ha sol·licitat al Ministeri que, atenent a les seves competències, reguli:

  • La impossibilitat de transferir les llicències VTC a un altre privat.

  • L'exercici del dret de tempteig i retracte per part de l'administració.

  • La revocació de llicències per qüestions d'oportunitat i la seva amortització per part de l'Administració.

  • La revocació de llicències per inactivitat o per excés d'activitat en una altra comunitat autònoma diferent d'aquella que li va atorgar.

  • Facultar a les Administracions autonòmiques perquè de forma obligatòria, davant l'atorgament de llicències VTC, hagin de sol·licitar a les Administracions locals competents informe de seguretat, i aspectes mediambientals, en el marc dels plans de mobilitat urbana de caràcter metropolità i local, així com dels plans i programes de qualitat de l'aire.

  • L'obligació d'incorporar als vehicles de les llicències VTC els elements tecnològics, que permetin fer un seguiment del control de l'activitat de la llicència en el seu àmbit territorial per fer complir la normativa actual.

  • La determinació de la ràtio de llicències VTC per part de les entitats locals i segons les necessitats que en cada moment tinguin els municipis, al marge de la relació 1/30 taxis-VTC que cal mantenir.

Falses economies col·laboratives


L'AMB i l'IMET també consideren clau, com ja ho han fet Barcelona, Madrid i Saragossa, que s'ha de tenir en compte que l'aparició d'aquestes noves modalitats d'explotació del servei, (plataformes digitals) que utilitzen les VTC per donar un servei de transport a demanda, suposa en termes econòmics, socials i ambientals:

  • Que s'utilitzi en el nom de l'economia col·laborativa, serveis de transport que regeixen per un sistema d'economia de mercat i en algunes ocasions de tipus especulatiu.

  • Que s'operin mitjançant autoritzacions de llicència VTC que, a diferència de les llicències de taxi, poden establir els preus lliurement.

  • Que en la gran majoria de casos s'utilitzin plataformes digitals que reverteixen els impostos derivats de l'activitat econòmica al país on resideix la pròpia plataforma i que en algunes ocasions aquests constitueixen un paradís fiscal.

  • Que suposen de facto una precarització dels treballadors i treballadores, en ocasions falsos autònoms.

  • Un increment dels desplaçaments i la mobilitat en automòbil i nous problemes de congestió, ocupació de l'espai públic i contaminació.

  • La utilització d'un tipus de transport individual en detriment d'un model de transport públic col·lectiu.

Inspeccions als vehicles VTC


Des dels governs locals s'han reforçat les inspeccions als vehicles VTC, en un compromís per lluitar contra l'intrusisme en el sector del taxi. Per millorar aquesta labor d'inspecció, l'Ajuntament de Madrid i la Comunitat van signar un protocol de col·laboració, amb la finalitat d'augmentar la formació de la policia, entre altres qüestions. També a l'àrea metropolitana de Barcelona s'han millorat els protocols d'inspecció gràcies a una labor conjunta entre l'Ajuntament de Barcelona, l'Institut Metropolità del Taxi (IMET) i la Guàrdia Urbana. En aquest sentit, els ajuntaments han mostrat la seva predisposició a col·laborar amb el Ministeri de Foment en l'àmbit de la inspecció.