Model de referència i emprenedoria

| Subject: The Interview

Antoni Martínez, taxista

Antoni és taxista des del 1994. És un d'aquells professionals que ha apostat per desenvolupar la seva activitat amb un taxi adaptat que dóna servei a persones amb mobilitat reduïda (PMR). Sap que aquesta forma d'explotar el taxi li demana a diari un esforç addicional, però li és gratificant. En el marc d'aquesta forma de plantejar el seu treball ha sabut també crear sinèrgies impulsant una xarxa per compartir les carreres que li sorgeixen amb altres sis taxistes que també treballen amb aquest model de vehicle. Avui té una cartera de clients important, 8.000 serveis anuals a Barcelona i al Baix Llobregat, gestionada per la seva dona. Anima els taxistes novells a apostar per aquest model de servei com una alternativa de treball i per atendre en condicions a tot un col·lectiu de persones que té el dret a la seva mobilitat amb normalitat.


—Des de quan treballa amb el servei de taxi adaptat?
Porto vuit anys treballant-hi i sempre de forma independent. Mai he estat amb Taxi Amic; no per res, penso que aquesta emissora compleix una tasca molt bona.

—Per què ha apostat per aquest model de servei?
Per una opció personal, he tingut vinculacions particulars durant la meva vida amb els temes relacionats amb minusvalideses i la discapacitat. Demana un esforç addicional, però és un treball molt gratificant.

—Al marge de l'aposta personal, la inversió econòmica és també important si es vol treballar en aquest servei?
Sí, perquè una cosa és invertir 45.000 euros en un cotxe adaptat i un altra els 12.000 d'un taxi sense adaptació. No obstant això, l'amortització és ràpida perquè tenim una demanda important i creixent.

—Vostè ha organitzat el seu treball conjuntament amb la seva dona?
Sí, la meva dona no és taxista. S'encarrega de la gestió dels meus clients, de la recepció de trucades, i la captació de nous usuaris. Jo treballo amb el meu taxi i amb els serveis que m'assigna.

—Pot fer front a tota la demanda?
No, el volum de treball que genera aquest tipus de servei és tant important que comparteixo l'agenda amb sis taxistes més que també treballen amb taxis adaptats.

—L'ús de les noves tecnologies ha estat per a vosaltres un aliat?
Sens dubte. Ens comuniquem a través d'un grup de whatsapp que hem creat i mitjançant correus electrònics. Compartim l'agenda que gestiona diàriament la meva dona.

—Podeu quantificar els serveis que feu en aquests moments?
Dels serveis controlats per peticions n'estem fent uns 8.000 a l'any per Barcelona i el Baix Llobregat.

—Això implica molta dedicació. Té temps per a vostè?
No, no en tinc, per això també demano a l'IMET que consideri la possibilitat de contractar un assalariat per als taxistes que treballem en aquest tipus de servei. Ara mateix jo necessito poder fer les meves coses, tenir un temps de vacances, poder viure...

—Quines altres aptituds addicionals ha de tenir un taxista que vulgui treballar amb un vehicle adaptat?
En primer lloc, ha de tenir una predisposició per atendre un públic amb unes característiques especials i saber que ha de donar un plus al treball que fa un taxista convencional. Per això, crec que  les escoles de formació dels aspirants a taxistes haurien de contemplar amb més rigor aquesta alternativa i orientar el seu alumnat cap aquest tipus de servei, donant tots els coneixements necessaris per atendre amb professionalitat les persones que reclamen aquest model de servei especialitzat. Aquesta formació hauria d'estar també orientada als taxistes en actiu perquè poguessin accedir-hi més ràpidament.

—Quina és la mitjana d'edat dels sis taxistes que treballeu conjuntament?
No tenim taxistes joves, la mitjana d'edat són 50 anys. Tenim tan sols un taxista de 20 anys, però la resta rondem els 50.

—Com és el perfil dels vostres usuaris o usuàries?
És molt variat: tenim des del professor universitari que necessita desplaçar-se diàriament al seu lloc de treball, fins a la persona tutelada que, amb un acompanyant, es desplaça a un centre especialitzat i necessita de la nostra col·laboració, o fins i tot serveis per a grups que es desplacen amb cadira de rodes perquè fan un viatge.

—Amb quins models de vehicle feu aquest servei?
Ara condueixo un Caravelle i altres companys el Volkswagen Caddy. En aquest sentit, crec que seria important que els vehicles fossin més llargs.El Volkswagen Caravelle que porto és, per exemple, la versió curta, i seria convenient autoritzar la més llarga, donaria més joc i més prestacions. També crec que seria convenient autoritzar vehicles que poguessin portar dues cadires. És una demanda que se'ns fa des del col·lectiu PMR. 

—Accions o projectes de futur?
El nostre projecte és que els companys ens coneguin i crear més sensibilitat cap aquest tipus de servei i dir-los que hi apostin perquè hi ha molta demanda i no hi arribem. A tots, els diria que, des del punt de vista personal i professional, és molt gratificant. També opino que entre tots i també des del taxi hem de fer una feina constant per cobrir les necessitats d'un col·lectiu de persones amb què la societat té un deure i hem de valorar-les. 


Telèfon de contacte: 935 180 627